HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES

HOMOGÈNIES

Una dissolució és una mescla completament homogènia de dos o més substàncies en igual o diferent estat d’agregació. Generalment s’utilitza el terme dissolució quan es troba en fase líquida.

Les mescles homogènies metalls, com el bronze i el llautó, s’anomenen aliatges.

HETEROGÈNIES

Els sistemes heterogenis amb components que poden distingir-se a simple vista s’anomenen mescles heterogènies o, simplement mescles.

Quan una mescla és entre un sòlid que queda suspès en un líquid, també rep el nom de suspensió.

TIPUS DE MATERIALS

TIPUS DE MATERIALS

Des del punt de vista de la composició, podem classificar els materials com a:

Substància pura: El material és format per una sola substància. Hi ha dos tipus de substàncies pures: els elements (com el ferro o l’oxigen) i els compostos (com l’aigua o el diòxid de carboni).

Mescla: quan el material està format per més d’una substància pura. Els compostos són formats per diferents elements químics, però tenen unes propietats químiques completament diferents de la dels seus components i es consideren també substàncies pures. Les propietats d’una mescla, en canvi, són una barreja de les dels seus components i varien segons la proporció en què aquests es presentin.

Sistemes homogenis: a simple vista o amb l’ajuda d’un microscopi òptic semblen ser formats per un sol component, és a dir, tenen un aspecte uniforme són sistemes homogenis tant les substàncies pures com les dissolucions i també molts col·loides.

Sistemes heterogenis: són mescles de diferents components que poden distingir-se a simple vista o amb ajuda d’un microscopi. Són sistemes heterogenis les mescles heterogènies i els col·loides.

LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA

LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA

Propietats generals: la matèria pot presentar-se de moltes formes i en diferents estats. En tots, però, en la matèria té una massa i ocupa un volum. Massa i volum són les propietats generals de la matèria.

Propietats característiques: quan avancem una mica més en l’estudi de la matèria, cal buscar quines són les propietats que permeten diferenciar unes substàncies de les altres; aquestes serien les propietats característiques.

La densitat: cada metall té una densitat, que és la massa corresponent a cada unitat de volum d’una determinada substància. La densitat és una propietat característica.

La temperatura: la temperatura d’un cos és una mesura de la mobilitat i de l’energia que tenen, de mitjana, aquestes partícules. La temperatura no depèn del nombre de partícules que tingui al cos ni de la seva mida.

A baixes temperatures, les partícules que componen un cos no es mouen gaire i estan bastants juntes. El cos es troba en estat sòlid. A mesura que la temperatura augmenta la temperatura, els moviments i els desplaçaments de les partícules es fan més grans i aquestes se separen. El cos pot augmentar de volum o dilatar-se, passant successivament per l’estat líquid i per l’estat gasós.

La calor específica: la calor específica és una propietat característica de les substàncies. Aquesta magnitud mesura l’energia que cal subministrar a una unitat de massa d’una substància per incrementar la temperatura un grau.

L'ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA

L’ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA

Actualment, se sap que tota la matèria de l’Univers és composta només per un grapat de partícules elementals, invisibles als nostres ulls, que s’estructuren i s’agrupen donant forma a tot el que s’envolta. Les forces que mantenen unides aquestes partícules poden ser de diferents tipus. Algunes són fàcils de vèncer, cosa que permet que la matèria experimenti determinats canvis, com els canvis d’estat. Altres són més difícils de vèncer i van lligades a uns altres canvis, les reaccions químiques. També hi ha forces molt més fortes, que són les que intervenen en els fenòmens de reaccions nuclears.

L’objectiu de la química és descobrir l’estructura de la matèria i la manera com aquesta influeix en les propietats que tenen les diferents substàncies que ens envolten.